Donostia, 12 de juny de 2019

La Fundació Elhuyar ha organitzat una jornada sobre “Tecnologies lingüístiques als ajuntaments de Guipúscoa” en el Palau Miramar de Donostia.

Representants de diversos municipis de Guipúscoa, la viceconsejera de Política Lingüística del Govern Basc, Mirin Dobaran Urrutia, i la directora de Promoció del Basc, Estibaliz Alkorta Barragán, i el director del Servei de Recursos Lingüístics d'Euskarabide, Ander Irizar Apaolaza, entre altres, han parlat sobre la utilitat de les tecnologies lingüístiques als ajuntaments.

La jornada ha començat a les 10.00 amb la intervenció de Juanjo Pérez Martínez de Lahidalga, responsable de planificació lingüística d'Elhuyar. Segons ha explicat, “gràcies als avanços que s'estan obtenint en el camp de les tecnologies lingüístiques, la qual cosa fins ara era impossible en basca o no s'aconseguia paràmetres de qualitat bàsics, ara és possible o estem molt a prop”. Per a avançar en la normalització lingüística, les tecnologies lingüístiques són un viatge immillorable, ja que “ajuden a crear en euskara, a garantir la comprensió dels qui no saben basca i a optimitzar els processos de traducció. També poden ajudar-nos a aconseguir la inclusió i l'accessibilitat”.

Després de Pérez, presa la paraula Itziar Cortès Etxabe, responsable de tecnologies de traducció d'Elhuyar. Destaca que “els sistemes de traducció automàtica entre el basc i el castellà estan obtenint resultats de qualitat diferent als actuals” i explica dos àmbits d'aplicació de la traducció automàtica als ajuntaments de Guipúscoa. D'una banda, ha afirmat que “els sistemes de traducció automàtica serveixen per a fomentar la creació bilingüe”. D'altra banda, “en integrar-se en processos de traducció de documents, són de gran ajuda per als traductors”. No obstant això, ha subratllat que aquestes eines són “d'ús responsable”, “el sistema és automàtic i no podem confiar cegament”.

Per darrere de Cortès, Igor Leturia Azkarate, responsable de tecnologies de parla d'Elhuyar, ha explicat que en els últims temps s'han donat “grans avanços en la síntesi i coneixement de la parla en basca” gràcies a les xarxes neuronals i a les tècniques de deep learning. Aquestes tecnologies, integrades en l'activitat d'un Ajuntament, tenen nombroses aplicacions, especialment en matèria d'accessibilitat i inclusió. En la síntesi de la parla, d'una banda, “en lloc de llegir webs, tenim una eina d'escolta multilingüe”. D'altra banda, “disposem d'un sistema de viatges per a fer accessibles rutes i museus (bidaide.elhuyar.eus)”. En el coneixement de la parla, “ja és possible aconseguir transcripcions i subtítols ordenats de manera automàtica també en basca”. És a dir, “per a recollir les actes de les reunions de l'Ajuntament i de les comissions, per exemple, podem transcriure automàticament els àudios i utilitzar la traducció automàtica per a canviar d'idioma”.

Finalment, hem pogut conèixer dos exemples de casos d'èxit als ajuntaments de Guipúscoa per part de les tecnologies lingüístiques exposades pels membres d'Elhuyar. D'una banda, Karlos d'Olmo Serna, responsable de traductors de l'Ajuntament de Sant Sebastià, ha explicat que a l'Ajuntament de Sant Sebastià utilitzen dos sistemes de “traducció automàtica”. D'una banda, utilitzen Modela.eus com a ajuda a la creació bilingüe de textos. D'altra banda, els traductors automàtics de castellà>basc i basc>utilitzen el castellà integrat en la seva eina OLI. Així, “els traductors, durant el seu treball, a més de frases per frase, les propostes de les memòries de traducció, reben traduccions automàtiques que optimitzen molt el treball dels traductors”.

D'altra banda, l'alcalde en funcions d'Usurbil, Xabier Arregi Iparragirre, ha explicat que han utilitzat el sistema Bidaia per a fer accessible i inclusiva la ruta “Harria Hitz” en Usurbil. “Harria Hitz és ara un recorregut accessible per a tothom a través d'una aplicació mòbil, tenint en compte la diversitat funcional. Els visitants reben la informació i les pautes per a avançar en el recorregut adaptades a les seves necessitats i en l'idioma triat”.

Ha quedat clar que les tecnologies lingüístiques seran un aliat en la normalització del basc, i que els ajuntaments tenen una gran oportunitat.

La jornada ha finalitzat amb un petit lunch entre ponents i assistents.

Programa

10.00 → Recepció. De la mà de les tecnologies lingüístiques, la normalització del basc davant una revolució

Ponent:Juanjo Pérez Martínez de Lahidalga, responsable de planificació lingüística d'Elhuyar.

10.15 → Traducció automàtica i qualitat lingüística

Ponent: Itziar Cortès Etxabe, responsable de tecnologies de traducció d'Elhuyar.

11.00 → Aplicacions de les tecnologies de la parla: conversió automàtica de veu en text i accessibilitat

Ponent: Igor Leturia Azkarate, responsable de les tecnologies de parla d'Elhuyar.

11.45 → Casos d'Èxit

Karlos de l'Olmo Serna: traducció automàtica a l'Ajuntament de Sant Sebastià.

Xabier Arregi Iparragirre: Aplicació de viatges, itineraris turístics inclusius i accessibles en el recorregut “Harria Hitz” d'Usurbil.

12.30 → Lunch

tecnologies lingüístiques. elhuyar.eus elhuyar-ht@elhuyar.eus 949 36 30 40 40